EL MEU CAMÍ DE SANT JAUME, II.
PRÒLEG
30-10-2007
Ja feia temps que estava desitjant tornar a començar el camí de Sant Jaume. Concretament fa 10 mesos justos, que es, mira quina casualitat, justament el temps que fa que vaig acabar el meu primer camí de Sant Jaume.
He de dir que si l'he pogut començar, ha sigut sempre gràcies a la meva estimada esposa, que en tot moment m'ha ajudat, m'ha animat i m'ha portat amb totes les ganes a que el comencés. Així que, d'entrada, gràcies, estimada meva!!. gràcies per compartir amb mi aquesta necessitat, aquesta il·lusió. te'l dedico!!!!!. t'estimo, vida.
Aquesta vegada, vaig voler fer-lo d'un altre manera, d'una forma més autèntica, intentant gaudir més de l'esperit del camí, de participar-hi d'una manera més directa. Per tant, la primera decisió fou comprar un sac de dormir, i anar als albergs. Res de hotels. I es que una de les coses que enyorava la primera vegada que el vaig fer, fou participar de la camaraderia que es respira al camí. Recordo que caminava i em trobava amb altres pelegrins, ens saludàvem i ja està. Quan acabava la caminada, després de dutxar-me i sortir al carrer a conèixer el poble on passaria la nit, em trobava sol, mentre que, per el contrari, veia que els altres pelegrins sopaven junts, parlaven, passejaven, etc.

Per fer el camí de Sant Jaume no necessites a ningú, perquè es una dedicació teva al teu desitg, a la teva il·lusió. Però en aquest mon no estem sols, i compartir experiències es un privilegi que no hem de menysprear. Vull dir amb això que si, vaig sol, però després es molt enriquidor compartir estones amb els altres.
O sigui que un dia, vam anar l'Elvira i jo a la botiga i vam comprar un sac de dormir, lleuger, però amb garantia de no passar fred.

Ja ho he dit altres vegades. A mi realment no se què es el que m'agrada més i em produeix més il·lusió, si el fer el camí, o els preparatius anteriors, (altrament dits, preliminars, deixant de banda l'altre lectura que segur aquesta paraula ens reporta), com repassar la roba, reservar el bitllet de tren, comprovar les rutes, llegir experiències de molts i molts antics pelegrins, pensar en les distàncies que recorreria, etc. els preparatius son, al menys per mi, tant importants com la mateixa realització de l'esdeveniment. Em passo els dies llegint les experiències d'altres pelegrins, amb la mateixa il·lusió del primer dia.
Finalment, va arribar el dia de la partida.