Quarta etapa

05-12-07, Pamplona - Lorca

05-12-2007

Quarta etapa, Pamplona – Lorca, 37 quilòmetres, mitja de 3,7 qm/h.
La sortida de Pamplona passa, en primer lloc, per travessar un gran parc.

Abans de sortir de la ciutat, vaig poder prendre'm un tallat amb una pasta en una cafeteria. No se si seria per la gana que tenia, però es cert que vaig olorar l'establiment abans mateix de trobar-me'l.
Amb l'estómac calent i ple, vaig enfilar la meva ruta. El tros més complicat arriba quan es porten uns 14 quilòmetres, i es quan enfiles la pujada al ALTO DEL PERDON, on vaig arribar sobre les 09,45 del matí. En aquest lloc hi ha unes figures metàl·liques sobre uns pelegrins que van cap a Santiago. Es un dels monuments més fotografiats del camí de Sant Jaume.

auto fofo al Alto del Perdón

En aquest lloc vaig tornar a menjar, en aquest cas, l'entrepà que portava de casa, amb fruita, xocolata, etc.
Després de menjar i buidar una mica la motxilla, deu ni do el que pesava aquesta vegada, vaig iniciar la baixada, també bastant forta, encara que al contrari de la pujada, no hi havia fang.
Em va agradar molt el poble de OBANOS, molt monumental i medieval.

Óbanos

Sobre les 12,30 vaig arribar a PUENTE LA REINA. Vaig dubtar en si em quedava aquí o seguia fins a LORCA, on tenia reservat lloc al alberg. Vaig trucar per confirmar la reserva, i al dir-me que si, vaig decidir continuar.
Abans, però vaig comprar-me fruita i una llauna de tonyina a una botiga, i vaig anar a menjar-m'ho, com a dinar, al costat mateix del pont que li dona nom al poble.

el pont de Puente La Reina

A la sortida de PUENTE LA REINA, s'agafa un camí bastant planer que vas tirant força be, però de cop i volta, et trobes amb una pujada molt emprenyadora. No se què em va passar, potser anava molt cansat, sense dormir, amb el pes de la motxilla, o potser perquè no la recordava, però la qüestió es que vaig haver d'aturar-me diverses vegades, perquè no podia més. Jo veia el final, allà dalt, i em deia a mi mateix que no podria. Aquesta sensació de màxima dificultat, no em va passar travessant els Pirineus, ni en la pujada al Alto del Perdó.

Zirauki

A ZIRAUKI, que vaig arribar sobre les tres de la tarda, en un bar em vaig prendre dues llaunes de coca cola, que em van reanimar per complert. Necessitava ingerir sucre amb urgència. Es curiós com en aquestes situacions, una coca cola t'ajuda tant. Ja m'ha passat en altres ocasions anant amb la bicicleta, o caminant.
A ZIRAUKI, hi ha potser un dels millors trossos del camí, ja que es tracta d'un tros de calçada romana original, preciosa.

calçada romana a Zirauki

Mentre caminava per aquesta zona, on et trobes altres restes de calçada original, molt atrotinades, em preguntava perquè els ajuntaments, les diputacions o les comunitats autònomes pertinents, no recuperen aquests espais. Per exemple, mentre caminava per un estret corriol, però que al terra es veien restes originals, pensava que si netegessin les vegetacions de banda i banda del camí, l'eixamplarien i segurament trobarien més restes de la calçada romana i seria un autèntic plaer caminar per allà, i saber que abans que tu, hi han passat tota mena de pelegrins, reis, papes i molta gent "normal". Perquè, pensava, quan han passat reis i reines, que anaven amb les seves carrosses, per aquests camins tan estrets segur que no hi cabien. O la vegetació s'ha menjat part del camí, o passaven per un altre lloc.

pont romà, a la sortida de Zirauki

M'adono que, com sempre, porto massa pes a la motxilla, però clar, tampoc pots venir sense el mínim imprescindible. Penso que, per exemple, en aquests dies no ha fet fred i no m'han calgut els guants, la gorra o la bufanda, i no ha plogut i no he necessitat l'impermeable, ni he tingut que substituir roba mullada per seca, però clar, i si plou? I si per la pluja se'm mulla la roba? O potser plou i no puc rentar cap peça? O i si fa fred i necessito els guants, o la gorra, o la bufanda?. Es a dir, necessites emportar-te coses que potser no seran necessàries, però les has de portar. S'ha d'ésser conscient que necessites endur-te un mínim imprescindible, i s'ha d'estar preparat. Potser el que valdria seria enviar la motxilla en taxi fins el següent alberg, però clar, es que de vegades ni jo mateix se on acabaré el dia, perquè passa que tinc previst acabar a un lloc determinat, però després, veig que es aviat i que em trobo be i segueixo fins el següent poble, per exemple. Es complicat. Lo millor, finalment, repeteixo, es estar físicament preparat per portar un pes d'uns 10 quilos aproximadament.
A les 18,30 he arribat a LORCA, al alberg La Bodega. Es un alberg privat, on també s'allotgen turistes o treballadors temporals. Per exemple, a la meva habitació també s'allotjava un xilè que treballa a un pantà proper.
LORCA es un petit poble, sense massa coses a explicar. He anat a donar un tomb, però he tornat als 10 minuts.
Quan he entrat al alberg, hi havia un altre pelegrí, el qual estava tot emprenyat perquè el propietari li havia dit que no tenia lloc, que com que son dies festius, tenia l'alberg ple. L'home s'ha anat a un altre lloc. Després, quan he baixat de dutxar-me, m'ha explicat que no era veritat que no tenia lloc, però que no l'ha volgut acollir, perquè ja havia anat altres vegades, i sempre s'acabava barallant amb altres hostes.
Abans de sopar, m'he estat una estona a la sala de televisió, veient l'entrega dels premis ONDAS, i l'hoste xilè i una dona de l'alberg s'han estat fumant un porro tranquil·lament. No m'ha semblat massa correcte ni educat, fumar porros amb altres persones davant.
Per sopar m'han donat una bona amanida i llom rostit amb patates.