Dissetena etapa

04-12-09, a Trobajo del Camino

04-12-2009

Dissetena etapa, LLEÓ – ASTORGA, 52 QUILÒMETRES.
A l'hora en punt, (fins i tot una mica abans), el tren ha arribat a Lleó. Mentre em preparava les coses per baixar, una senyora m'ha avisat que un altre dona m'ha pres una bossa blava. Al veure-ho, he vist que es tractava de la manta que RENFE dona als viatgers en aquest tren, per no passar fred. No l'he donat importància.
A la estació de Lleó m'he pres un tallat i una pasta (el bar està obert durant tota la nit) i després de posar-me vaselina als peus, ja he començat a caminar. Eren les 4,55 del matí.
A aquella hora, era totalment fosc, a banda del molt de fred que també feia. M'ha sigut fàcil trobar les senyals, perquè de l'altre vegada, quan vaig fer Lleó – Oviedo, vaig veure per on passaven les fletxes.
Ja que encara era molt de nit, m'he estimat més caminar per la carretera, perquè així caminava acompanyat de la llum dels fanals de la ciutat.
En un moment donat, m'he aturat per agafar els guants i el barret, ja que tenia fred.
Tot i així, dels perills no me'n salvava, ja que, caminant per el marge esquerra, un cotxe m'ha passat rosant, com si s'hagués despistat.
Les primeres poblacions per les que hem passat han sigut Trobajo del Camino i La Virgen del Camino, que més aviat semblen barris de Lleó, de lo molt a la vora que estan de la ciutat.

m'ha fet gràcia trobar aquest cartell, que m'ha recordat temps de quan era nen

Mentre caminava, l'he demanat a la meva estimada esposa que em busqués bitllet per tornar per el dia següent, per tenir temps d'arribar a Santa Catalina de Somoza, a entregar el regal de la Maria.
Seguim, com des del principi, caminant sobre l'asfalt.
Sobre les 09,00 del mati he arribat a Villadángos del Páramo, on m'he aturat a esmorzar a un bar de la carretera.

el "páramo" lleonés

En un moment donat he entrat en uns camins, que m'han portat per uns camps de blat de moro, fins que finalment m'he perdut. Sort d'un pagès, que m'ha indicat el camí, però tot i així, potser he fet un parell de quilòmetres de propina.Quan he arribat a Hospital de Órbigo, m'he segut a la plaça del poble, a menjar-me l'entrepà que m'ha preparat l'Elvira, i m'he quedat descansant una mica, perquè de tant pes a la motxilla, sense dormir i la quilometrada que ja començava a tenir, m'estava esgotant per moments.

Hospital - Puente de Órbigo

l'Ajuntament d'Astorga

Per altre banda, també tenia por que em plogués. Estava fent fred i aire i semblava que per moments s'anava tapant, però per sort no m'ha plogut.
Sobre les 16,30 hores, per fi arribo a Astorga. La primera galleda d'aigua freda ha sigut quan entrava a la ciutat; es per un pas a nivell, travessant la via del tren, però aquesta gent, en lloc de preparar-ho de manera que els vianants vigiléssim be si ve o no ve cap tren, potser han patit més d'un accident, la qüestió es que no se'ls ha ocorregut altre cosa, per travessar-la, que construir una mena d'esxcaléxtric, llarguïssim, que seguint unes esses, puges una bona alçada, travesses les vies per una passarel·la i tornes a baixar, per l'altre banda, també per mitjà d'un altre excaléxtric. El segon cop ha sigut quan dic, val, abans d'anar a l'hotel, busco la estació del tren, per recollir el bitllet que l'Elvira m'ha tret des de Barcelona. I dic cop fort perquè, amb lo cansat que estava i el mal de cames que tenia, anar fins a l'estació també ha sigut una bona excursió.

el Palau Episcopal, de Gaudí

He decidit quedar-me a l'hotel perquè ja que no segueixo caminant, pel retorn precipitat a casa, també m'estalviaré força diners en menjars i albergs que no utilitzaré en els propers tres dies. Tot i així, abans d'arribar a l'hotel, encara he tingut ganes de fer alguna fotografia dels edificis més espectaculars d'Astorga.
L'hotel escollit es diu La Peseta. Es un hotel molt antic, (després em van explicar que passa dels 100 anys), on jo anava quan era viatjant de teixits, de fa uns 27 anys. Es un hostal, però està molt be i el preu bo. Val 35 euros/nit, en línia totalment amb els hotels econòmics que puc trobar al llarg del camí i està molt ben equipat.

la Catedral d'Astorga

Després d'una bona dutxa reparadora (en aquest cas el terme “reparadora” te sentit, ), vaig estar parlant amb l'Elvira una bona estona del tema familiar que m'obliga a tornar.

Després d'un bon descans, m'he vestit (amb sandàlies), i he anat a donar una volta, per fer quatre fotografies més. Sobre les 19,30, he anat a la missa de l'església de St. Bartolomé, per parlar-li a la mama una mica, ja que avui fa un any que la vam enterrar.
Per sopar, vaig anar a una taverna típica de la plaça major, a menjar-me unes croquetes i un plat de formatges, molt bo. Per veure, em van donar una copa de vi, de la ribera del Duero, molt bo.
Després ja cap a l'hotel, a descansar.
Abans de posar-me a dormir, vaig rentar la samarreta i la vaig penjar al bany, a una mena de serpentina que serveix per assecar les tovalloles.
En l'etapa de demà, hi ha penjat un video al you tube sobre aquests dos dies de camí.