04-12-2007
SEGONA PART, PAMPLONA – LOGRONYO.
En aquesta ocasió, per arribar fins a l'estació de Sants a agafar el tren, vaig anar-hi amb el tren de rodalies, que en aquesta data ja funcionava amb normalitat. Vaig voler evitar-li a l'Elvira el desplaçament d'anada i tornada de casa a Sants, ja que aquest dia era l'inici del pont de la constitució i de la festivitat del dia de l'Assumpció.
Més o menys en hora puntual, vaig arribar a Sants, i dic més o menys, perquè vam patir uns 20 minuts de retard. En fi, ja ho sabem, la RENFE mai funcionarà be del tot.
A Sants, abans d'accedir a les andanes, ens fan passar un control de maletes, per un escànner, com al aeroport. Es la primera vegada que em passa. A més, es curiós, perquè la gent, en aquests viatges llargs, s'emporta menjar, ganivets, navalles, i els controladors, no t'ho fan deixar allà, com passa, per exemple al aeroport. Es, diguem-ne, un control LAIHT.
Aquests trens son molt poc confortables, i això que anava en classe de preferent, però sis persones som massa, i no es pot descansar be, perquè encara que els seients s'estiren, tens al veí del davant a qui no pots posar-li els peus al nas. Per parelles sí que està be, però per l'altre gent, no.
De totes maneres, aquest viatge fou entretingut. Viatjàvem al mateix compartiment una parella catalana, una parella navarresa, un noi català i jo. I la parella catalana, ens va posar una pel·lícula, molt divertida, de JHON TRAVOLTA, que vam veure en el seu ordinador portàtil.
Després de la peli, ens vam adormir una mica, encara que ja dic, poca cosa. La parella navarresa em va despertar, ja que ells també anaven a Pamplona, i s'havien posat el despertador. Es dorm poc, però mira quina casualitat, que justament quan t'acostes al teu destí, es quan estàs més adormit.
A les 05,40 vam arribar a Pamplona. Els navarresos es van oferir a deixar-me a algun lloc, però els hi vaig refusar, perquè per mi encara era massa aviat per començar a caminar. Era plena nit!. Així que a la mateixa estació, em vaig canviar de roba, vaig menjar-me unes quantes mandarines, i em vaig estirar al banc, com si volgués dormir una estona. Poc després, però, va començar a arribar gent, per lo que vaig incorporar-me, i aleshores si que vaig iniciar la meva caminada. Eren les 06,30 del matí. Encara era fosc, però com que estava a la ciutat, m'hi veia perfectament amb la llum dels fanals.
En aquesta ocasió, vaig decidir anar caminant fins al centre, sense agafar ni taxi ni autobús. Vaig tenir sort, perquè quan entrava al centre, ja vaig trobar la meva primera senyal, per lo que a partir d'aquell moment, continuava oficialment el meu Camí de Sant Jaume II.
SEGONA PART, PAMPLONA – LOGRONYO.
En aquesta ocasió, per arribar fins a l'estació de Sants a agafar el tren, vaig anar-hi amb el tren de rodalies, que en aquesta data ja funcionava amb normalitat. Vaig voler evitar-li a l'Elvira el desplaçament d'anada i tornada de casa a Sants, ja que aquest dia era l'inici del pont de la constitució i de la festivitat del dia de l'Assumpció.
Més o menys en hora puntual, vaig arribar a Sants, i dic més o menys, perquè vam patir uns 20 minuts de retard. En fi, ja ho sabem, la RENFE mai funcionarà be del tot.
A Sants, abans d'accedir a les andanes, ens fan passar un control de maletes, per un escànner, com al aeroport. Es la primera vegada que em passa. A més, es curiós, perquè la gent, en aquests viatges llargs, s'emporta menjar, ganivets, navalles, i els controladors, no t'ho fan deixar allà, com passa, per exemple al aeroport. Es, diguem-ne, un control LAIHT.
Aquests trens son molt poc confortables, i això que anava en classe de preferent, però sis persones som massa, i no es pot descansar be, perquè encara que els seients s'estiren, tens al veí del davant a qui no pots posar-li els peus al nas. Per parelles sí que està be, però per l'altre gent, no.
De totes maneres, aquest viatge fou entretingut. Viatjàvem al mateix compartiment una parella catalana, una parella navarresa, un noi català i jo. I la parella catalana, ens va posar una pel·lícula, molt divertida, de JHON TRAVOLTA, que vam veure en el seu ordinador portàtil.
Després de la peli, ens vam adormir una mica, encara que ja dic, poca cosa. La parella navarresa em va despertar, ja que ells també anaven a Pamplona, i s'havien posat el despertador. Es dorm poc, però mira quina casualitat, que justament quan t'acostes al teu destí, es quan estàs més adormit.
A les 05,40 vam arribar a Pamplona. Els navarresos es van oferir a deixar-me a algun lloc, però els hi vaig refusar, perquè per mi encara era massa aviat per començar a caminar. Era plena nit!. Així que a la mateixa estació, em vaig canviar de roba, vaig menjar-me unes quantes mandarines, i em vaig estirar al banc, com si volgués dormir una estona. Poc després, però, va començar a arribar gent, per lo que vaig incorporar-me, i aleshores si que vaig iniciar la meva caminada. Eren les 06,30 del matí. Encara era fosc, però com que estava a la ciutat, m'hi veia perfectament amb la llum dels fanals.
En aquesta ocasió, vaig decidir anar caminant fins al centre, sense agafar ni taxi ni autobús. Vaig tenir sort, perquè quan entrava al centre, ja vaig trobar la meva primera senyal, per lo que a partir d'aquell moment, continuava oficialment el meu Camí de Sant Jaume II.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada