dilluns, 19 d’abril del 2010


03-12-2009
Portava ja unes setmanes organitzant una nova sortida. El pla era començar a Lleó (per continuar per el camí francès) i anar fins a Villafranca del Bierzo. Era una quilometrada, però es que ara estic ja com l'altre vegada, que estic molt lluny de Barcelona, els desplaçaments son llargs i cars
Però mira, la cosa s'ha complicat molt, per un problema familiar greu així que vaig haver de decidir suspendre'l i tornar a casa el més aviat possible.
El viatge, a banda d'aquests fets, començava amb tota la il·lusió del mon. Com sempre, per anar a Sants m'estimo més que l'Elvira m'acompanyi només fins a l'estació de rodalies de Viladecans, perquè no tingui que anar fins a Barcelona. No obstant, aquesta vegada hem anat a l'estació de Castelldefels, perquè havia quedat amb la Maria (la dona del Víctor), que em donaria un regal per un noi que regenta un alberg a Sta. Catalina de Somoza. Al final vam haver de passar nervis, perquè vam sortir justos de temps de casa i ens vam trobar molt d'embús a l'entrada de Castelldefels, però be, vaig tenir temps de tot. Ens vam trobar amb ells a la mateixa estació i com a agraïment al portar l'obsequi, em van regalar una pastilla de xocolata, molt bona.
Tot i això, vaig estar ven a punt de perdre el tren (i hagués perdut el de Lleó), perquè quan ja estava a l'andana, va arribar un tren procedent de Barcelona. No li vaig fer cas, mentre em preparava la motxilla i guardava el regal de la Maria, mentre el tren estava allà, aturat. L'hora de sortida eren les 19,24 i a les 19,20 va passar, en direcció a Barcelona, un tren sense aturar-se. Amb això, un home em pregunta si aquell tren que estava aturat era el de Barcelona, i li vaig dir que no ho sabia, però un altre home li va dir que si, per lo que vaig haver de pujar a córrer cuita, per no perdre'l. El tema es que Castelldefels es destí i origen d'una de les rutes de rodalies. No només agafes trens que venen de Sitges, per exemple, sinó que també arriben trens procedents de Barcelona que tenen aquella estació com a final i principi. Lo important, fou que vaig agafar-lo perquè ja dic, si m'hagués quedat a l'andana, amb el següent tren no hagués arribat a temps d'agafar l'altre. Menys mal!!.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada