29-03-2010, estació de Sárria
29-03-2010
DIA DE TORNADA A CASA.
http://www.youtube.com/watch?v=yns3MDYP6wE
Aquesta nit dormo regular, perquè no vull fer tard per agafar el bus. L’Elvira em diu que procuri estar a la parada a les 06,30, perquè si passa abans i no hi soc, pot marxar i deixar-me allà. Ja ens va passar a Doblin, que va passar 2 o 3 minuts abans que arribéssim i no es va esperar a sortir a la seva hora. Em vaig aixecar a les 05,30 i vaig preparar la motxilla. Quan havia acabat, em vaig estirar sobre el llit. Vestit, esperant l’hora de marxar. Tenia gana, i vaig menjar-me unes pastes que portava de l’hostal de AMBASMESTAS, sucades amb mel, del mateix lloc. Vam tenir bronca, però m’ho vaig cobrar.
A les 06,15 vaig marxar i caminant poc a poc, vaig dirigir-me a la parada, que per sort, estava molt a la vora de l’hostal.
Allà ja hi havia dues noies andaluses, que començaven aleshores el seu camí de Santiago, des de O'CEBREIRO fins a Santiago. Poc a poc, es va anar incorporant més gent, tots excursionistes, la majoria dels quals també amb destinació O'CEBREIRO.
Es curiós també, el que em va costar ahir baixar des de O'CEBREIRO fins a PEDRAFITA patint, coix, i en canvi avui, amb el bus hem trigat, literalment, 2 minuts en pujar-hi.
Sobre les 08,00 he arribat a Sàrria i m’he dirigit directament a l’estació del tren. Al preguntar-li per els horaris, el taquiller semblava que em deia que hi havia bitllet per un tren que sortia al cap d’una hora, però després m’ha dit que no, que només n’hi havia per el de les 19,57, es a dir, el mateix de demà, però avui. Potser al demanar-li el canvi de bitllet, (m’havia d’abonar el bitllet de demà), no era possible amb el tren de les 9,00. No se, es igual, llàstima de no sortir amb el proper tren, perquè significava quedar-me 12 hores a l’estació, però no podia fer res més. Els peus em feien mal, plovia, no hi ha consigna, es a dir, em veia obligat a sortir, si ho feia, amb la motxilla a l’esquena. Tot problemes.
De fet si que vaig sortir a donar una volta, amb la motxilla, buscant un ciber, però no el vaig trobar. Vaig esperar-me a l’estació fins a l’hora de dinar. L’únic passa temps era veure l’arribada dels diferents trens i llegir un diari que quasi me'l aprenc de memòria.
A les 13,30 h, vaig anar a dinar al restaurant de l’hotel Roma, on ja havíem estat amb l’Elvira i el Gerard la primera vegada que vaig passar per aquí. Es un restaurant amb certa categoria, on els cambrers van d’uniforme i on un cuiner fa la carn a la brasa davant de tothom. Tot i així, el menú es económic.
El cambrer que em va rebre, em va mirar de dalt a baix; botes trencades i brutes, sense afaitar, un drapaire, deuria pensar.
Després de dinar, tornem a l’estació. Mira què costaria muntar un servei generalitzat de consignes a les estacions de trens, per ajudar als viatgers que s’han de passar hores esperant un tren. Diuen que les han tret per evitar actes terroristes, però jo més aviat penso que es deixadesa. Si volen evitar actes terroristes, que passin les motxilles per un escànner i ja està. Però no. Es més fàcil no fer res. Al cap i a la fi, a l'estació de Sants sí que n'hi ha de consigna.
A mitja tarda vaig demanar un entrepà per l’hora del sopar.
Finalment, puntual, ha arribat el meu tren i m’he assegut al meu seient, cotxe 19, 3c. El que m’ha fet una sensació estranya ha sigut anar d’esquena al sentit del viatge. Es com si realment hagués fet un viatge d’anada i tornada, que tots aquells paisatges que es podrien veure a l’anada, els veuria passar ara cap enrere.
De seguida me’n vaig anar al bar, a menjar-me l’entrepà i demanar un tallat.
Passo la nit com sempre, dormint i despertant-me, però es normal. Intento una possibilitat d’avançar l’hora d'arribar a Les Cases, i es baixar a l’estació de CAMP DE TARRAGONA, però el revisor no m’assegura que pugui enllaçar be amb l’estació de Tarragona normal. Al final, decideixo seguir fins a Barcelona.
A l’estació de Sants el primer que faig es comprar el bitllet de tren cap a Vinaròs, i després me’n vaig a esmorzar.
Quan estic a la via 9 esperant el tren de Vinaròs, me’n adono compte que m’he oblidat el pal de caminar al tren de Sàrria. Quina llàstima! Veig el tren allà al final, però no puc anar a buscar-lo perquè el de Vinaròs està a punt de venir.
La veritat es que em sap molt de greu, perquè aquest pal representava l'enllaç amb els italians, els que vam fer plegats el camí de El Salvador i que un veí de Buiza, ens van donar un pal diferent a cada un de nosaltres. Quan torni a Barcelona després de la Setmana Santa, miraré a veure si el puc recuperar.
A les 12,30, arribo a Vinaròs, i acaba aquesta part del meu camí de St. Jaume II. En total he fet 115 quilòmetres en aquests quatre dies de ruta, comptant també amb els quilòmetres que he fet de més.
http://www.youtube.com/watch?v=yns3MDYP6wE
Aquesta nit dormo regular, perquè no vull fer tard per agafar el bus. L’Elvira em diu que procuri estar a la parada a les 06,30, perquè si passa abans i no hi soc, pot marxar i deixar-me allà. Ja ens va passar a Doblin, que va passar 2 o 3 minuts abans que arribéssim i no es va esperar a sortir a la seva hora. Em vaig aixecar a les 05,30 i vaig preparar la motxilla. Quan havia acabat, em vaig estirar sobre el llit. Vestit, esperant l’hora de marxar. Tenia gana, i vaig menjar-me unes pastes que portava de l’hostal de AMBASMESTAS, sucades amb mel, del mateix lloc. Vam tenir bronca, però m’ho vaig cobrar.
A les 06,15 vaig marxar i caminant poc a poc, vaig dirigir-me a la parada, que per sort, estava molt a la vora de l’hostal.
Allà ja hi havia dues noies andaluses, que començaven aleshores el seu camí de Santiago, des de O'CEBREIRO fins a Santiago. Poc a poc, es va anar incorporant més gent, tots excursionistes, la majoria dels quals també amb destinació O'CEBREIRO.
Es curiós també, el que em va costar ahir baixar des de O'CEBREIRO fins a PEDRAFITA patint, coix, i en canvi avui, amb el bus hem trigat, literalment, 2 minuts en pujar-hi.
Sobre les 08,00 he arribat a Sàrria i m’he dirigit directament a l’estació del tren. Al preguntar-li per els horaris, el taquiller semblava que em deia que hi havia bitllet per un tren que sortia al cap d’una hora, però després m’ha dit que no, que només n’hi havia per el de les 19,57, es a dir, el mateix de demà, però avui. Potser al demanar-li el canvi de bitllet, (m’havia d’abonar el bitllet de demà), no era possible amb el tren de les 9,00. No se, es igual, llàstima de no sortir amb el proper tren, perquè significava quedar-me 12 hores a l’estació, però no podia fer res més. Els peus em feien mal, plovia, no hi ha consigna, es a dir, em veia obligat a sortir, si ho feia, amb la motxilla a l’esquena. Tot problemes.
De fet si que vaig sortir a donar una volta, amb la motxilla, buscant un ciber, però no el vaig trobar. Vaig esperar-me a l’estació fins a l’hora de dinar. L’únic passa temps era veure l’arribada dels diferents trens i llegir un diari que quasi me'l aprenc de memòria.
A les 13,30 h, vaig anar a dinar al restaurant de l’hotel Roma, on ja havíem estat amb l’Elvira i el Gerard la primera vegada que vaig passar per aquí. Es un restaurant amb certa categoria, on els cambrers van d’uniforme i on un cuiner fa la carn a la brasa davant de tothom. Tot i així, el menú es económic.
El cambrer que em va rebre, em va mirar de dalt a baix; botes trencades i brutes, sense afaitar, un drapaire, deuria pensar.
Després de dinar, tornem a l’estació. Mira què costaria muntar un servei generalitzat de consignes a les estacions de trens, per ajudar als viatgers que s’han de passar hores esperant un tren. Diuen que les han tret per evitar actes terroristes, però jo més aviat penso que es deixadesa. Si volen evitar actes terroristes, que passin les motxilles per un escànner i ja està. Però no. Es més fàcil no fer res. Al cap i a la fi, a l'estació de Sants sí que n'hi ha de consigna.
A mitja tarda vaig demanar un entrepà per l’hora del sopar.
Finalment, puntual, ha arribat el meu tren i m’he assegut al meu seient, cotxe 19, 3c. El que m’ha fet una sensació estranya ha sigut anar d’esquena al sentit del viatge. Es com si realment hagués fet un viatge d’anada i tornada, que tots aquells paisatges que es podrien veure a l’anada, els veuria passar ara cap enrere.
De seguida me’n vaig anar al bar, a menjar-me l’entrepà i demanar un tallat.
Passo la nit com sempre, dormint i despertant-me, però es normal. Intento una possibilitat d’avançar l’hora d'arribar a Les Cases, i es baixar a l’estació de CAMP DE TARRAGONA, però el revisor no m’assegura que pugui enllaçar be amb l’estació de Tarragona normal. Al final, decideixo seguir fins a Barcelona.
A l’estació de Sants el primer que faig es comprar el bitllet de tren cap a Vinaròs, i després me’n vaig a esmorzar.
Quan estic a la via 9 esperant el tren de Vinaròs, me’n adono compte que m’he oblidat el pal de caminar al tren de Sàrria. Quina llàstima! Veig el tren allà al final, però no puc anar a buscar-lo perquè el de Vinaròs està a punt de venir.
La veritat es que em sap molt de greu, perquè aquest pal representava l'enllaç amb els italians, els que vam fer plegats el camí de El Salvador i que un veí de Buiza, ens van donar un pal diferent a cada un de nosaltres. Quan torni a Barcelona després de la Setmana Santa, miraré a veure si el puc recuperar.
A les 12,30, arribo a Vinaròs, i acaba aquesta part del meu camí de St. Jaume II. En total he fet 115 quilòmetres en aquests quatre dies de ruta, comptant també amb els quilòmetres que he fet de més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada