Quinzena etapa

31-05-09, les muntanyes d'Asturies, des de la finestra de l'alberg

31-05-2009

Quinzena etapa, Payares – Pola de Lena, 28 quilòmetres, 2,80 quilòmetres / hora
Després de prendre un got de cafè amb llet i unes pastes, hem iniciat la marxa a les 07,30 del mati.

Per carretera ens hem dirigit fins a un camí que s'agafa a ma esquerra, en forta baixada, que ens ha portat a la població de St. Miguel del Rio, poble molt petit del fons de la vall. Quan estàs abaix de tot, desitges no haver-te deixat res a Payares, perquè ja dic, baixa en picat.

St. Miquel del Río

 Allà ens hem trobat en un petit dubte, que era seguir per una carretera o un altre, ja que les dues estaven marcades per senyals del camí de St. Jaume. Al final, ens hem decidit per seguir la de la dreta, que, després de molta pujada, ens ha portat de nou cap a la mateixa carretera que anàvem baixant des de Payares.

la carretera que puja de St. Miquel del Río

Un cop dalt, en un mirador ens hem fet unes quantes fotografies, i després hem continuat cap avall. En una costa a la dreta, ens hem trobat amb l'ermita de la Verge de les Neus, on hem agafat una desviació que puja per la dreta. Ens hem trobat en una forta pujada. Jo em pensava que aquella desviació acabaria portant-nos un altre cop a la carretera, però no. Després d'una forta pujada, hem continuat per un camí planer, molt ombrívol, amb boscos i amb certa frescor que agraïa molt. Per l'altre banda de la vall, on podíem haver continuat des de St. Miguel, es veia que queia un sol bestial. En canvi, per la nostra banda, només el vèiem de tant en tant.

un bonic camí

Aquest camí ens ha portat a Romía Riba. Hem passat per un lloc fantàstic, molt fresc, on el sol no hi passa gens ni mica. Hi havia una font, o petita cascada i hem fet moltes fotografies. Hi havia un parell de cases, quasi empassades sota la vegetació.

sembla una caseta de compte de fades

Després hem tingut un altre bona pujada, fins arribar a la collada de l'ermita de St. Pere, on ens hem aturat a menjar i descansar una mica. Allà mateix, al costat d'aquesta ermita, hi havia un petit cementiri, on en Domènec, molt respectuós, descobria que la gent, en general, passava dels 90 anys quan havien mort. També va descobrir la tomba d'un nen d'un any. Es va besar els dits de la ma dreta, i va acariciar la tomba.
Després, més pujada i baixada, fins arribar al poble de Naveo.

St. Pedro

D'aquí ja hem baixant fins a la carretera, just al costat mateix del poble de Fierros.
Quan hem arribat a Fierros ja teníem gana, així que hem deixat les senyals que ens portaven un altre cop cap a la muntanya, i hem seguit caminant per la carretera, fins a Campomanes, on ens hem aturat per dinar.
Durant el trajecte per carretera, fèiem 111 passades en 100 metres.
Per dinar he demanat espàrrecs i mandonguilles. I sobretot, clares. Per això els menjars pugen una mica.
Després de dinar i descansar, hem continuat per la carretera, però sense córrer, com abans de dinar, que teníem gana. Hem anat caminant tranquil·lament, passant per Felgueras, on ens hem comprat un gelat, i El Palacio, un poble petit, camí ja de Pola de Lena. Abans, però, ens hem pres la llibertat d'entrar en una propietat privada a donar-nos un bany al riu. Ens hem tret les botes i els mitjons i hem estat dintre del riu una bona estona. Després, allà mateix, ens hem estirat sobre les pedres a fer una petita migdiada, per descansar.
Ens ha anat molt be aquest petit relax.

aquí ens vam refrescar una mica

Sobre les 18,00 hem arribat a Pola de Lena, on hem anat a trobar l'alberg. Per entrar-hi, he tingut que anar fins a la policia municipal a demanar la clau. Com que no estaven al quarter, els he hagut de trucar per telèfon perquè vinguessin a obrir-nos.
No ha fet falta, perquè una professora que estava estudiant dins, ens ha obert i ens ha fixat.
Com els altres dies, hem estat sols, sense més pelegrins. Tota la instal·lació per nosaltres. Com cada dia, m'he escollit un llit prou lluny dels italians, per evitar el màxim els roncs.
Després de la dutxa i de la bugada, m'he anat a comprar una llimonada a la màquina.

En aquesta casa de Pola de Lena, son del Barça

Quan ja tots estàvem nets i polits, i marxàvem a veure els horaris dels trens per demà, a les portes de l'alberg ens hem trobat un altre cop al José i a la seva dona, els quals, molt amablement, després d'acompanyar-nos a l'estació, ens han convidat a prendre unes sidres a la plaça del poble.
Ja dic, molt amable aquest matrimoni.
M'ha agradat molt, a Pola de Lena, veure els balcons d'una casa, tota plena de banderes del Barça. Ens havíem proclamat campions de lliga i de la xampions, així que hi havia que celebrar-ho.
Ells, els habitants de Pola, també estaven contents, perquè l'esporting de Gijón es manté a primera divisió. De fet, la cambrera que ens ha servit la sidra, escantciant-la, portava una samarreta d'aquest equip.

escanciant la sidra

Ja al final del dia, hem anat a sopar a un bar d'allà al costat. Hem menjat unes amanides i calamars a la romana.