dilluns, 19 d’abril del 2010

Setzena etapa
01-06-09, un hórreo a Pola de Lena

01-06-2009
Setzena etapa Pola de Lena – Mieres – Oviedo, 13 quilòmetres caminant, més el tren.
De fet, el pla que teníem ahir era seguir caminant fins a Mieres, en lloc d'aturar-nos a Pola, perquè el dia següent només ens quedessin 18 quilòmetres de ruta, però estàvem cansats i vam decidir quedar-nos a Pola. No obstant això, aquest canvi de plans em va afectar a mi directament, perquè jo no podia intentar, avui, fer La Pola – Oviedo caminant, que significaven uns 35 quilòmetres, tenint en compte les meves necessitats de, un cop arribat a Oviedo, agafar un tren que em portés a Lleó, per agafar el de Barcelona. Ho veia massa just, així que vaig avisar els meus amics per dir-los que jo, avui aniria en tren fins a Oviedo, des de Pola, per tal de no perdre temps. (volia arribar a Lleó en temps suficient per fer fotografies, a banda, lògicament, de les de Oviedo).
Ells, bons companys de ruta, em van proposar anar tots tres caminant fins a Mieres, i des d'allà agafar el tren a Oviedo, cosa que em va semblar be, i això es el que hem fet.
Sobre les 09,00, ens hem posat en marxa. De seguida ens hem aturat a un establiment de La Vienesa, a prendre un cafè i unes pastes. En Domènec s'ha fet càrrec d'anar a pagar l'alberg, per lo que jo he pagat l'esmorzar.
Tot el camí l'hem fet per la carretera, bastant emprenyador, per el trànsit, però al mateix temps bonic, perquè caminàvem per la vora del riu, un riu ample i cabalós.

Asturies sempre verda
A Ujo, comença una via de vianants i ciclistes, que ens ha fet anar millor i més tranquils.
Sobre les 11,45, hem arribat a l'estació de tren de Mieres, i allà, abans d'agafar el tren, ens hem pres unes clares que ha pagat en Domènec.

el riu
A les 12,15 hem agafat el rodalies que ens ha deixat a Oviedo, una ciutat molt bonica. El dia, assolellat i esplèndid, perfecte per convertir-lo en final d'aquesta etapa meravellosa. El primer que hem fet ha sigut anar fins a la plaça de l'ajuntament i allà ens hem trobat amb una sorpresa, i es que estaven preparant un gran esdeveniment col·lectiu, una festa, per l'ascens que el club de futbol de l'Oviedo ha assolit, passant de tercera a segona b. No es molt, però es un ascens, i la gent estava molt contenta.

un carrer a Oviedo, amb la catedral alfons
M'ha agradat, quan el rellotge de la plaça de l'ajuntament, quan marca les hores, amb les campanes toca l'himne d'Astúries, aquell que diu... “Astúries pàtria querida....”
Un senyor ens ha explicat que a la tarda, a partir de les 19,00, la plaça estaria plena a rebentar, i que regalarien gerres de cervesa a tothom que en volgués.

la Catedral d'Oviedo
Durant el dia ha fet molta calor .
Hem segellat a les oficines de turisme i a l'ajuntament, però no aconseguíem deixar les motxilles, per no carregar amb elles, ja que l'alberg no l'obrien fins les 19,00 hores. Al final, ens han dit que al bar del costat de l'alberg, les podíem deixar, cosa que hem fet, després de dinar allà. He dinat, ensaladilla russa i llom, molt bo tot.

amb els germans italians,a la plaça del Paraigües
La veritat es que ens ho hem passat molt be fent el ximple per els carrers d'Oviedo. De vegades semblàvem adolescents, botant per els carrers, o demanat que algú ens fes alguna fotografia junts.
Amb aquesta parella, de germans o el que sigui, ens hem entès bastant be. Potser si que, en algun moment, considerava que en Domènec es passava, perquè quan no xerra, canta, i quan no canta, xerra, però realment, es un bon noi i gaudia molt del que feia, sempre de bon cor.
Al cementiri que està al costat de l'ermita de St. Pere, va ser molt respectuós, al igual que dins la catedral, agenollant-se davant de l'altar, per exemple.
A les 16,00 hem entrat a la catedral a fer-li una visita. Hem fotografiat una imatge de Santiago i un altre de Sant Salvador, imatge important en aquesta ciutat. Al cap i a la fi, hi ha una dita, que ve de l'edat mitjana, que diu” qui viatja a Santiago i no visita al Salvador, mostra pleitesia al criat i no al Senyor”, per lo que s'entén que, al menys per aquí, tenen més devoció per Salvador que per Santiago.

la congregació més antiga d'Europa
En fi, ja dic, jo els he fotografiat als dos.
Sobre les 17,45 hem tornat cap a l'alberg i hem vist que hi havia molts pelegrins esperant a la porta, per entrar, i es que, segons ens han dit, aquest alberg només te capacitat per 7 persones, i allà ja n'hi havien més de 10. Aleshores, l'he dit a en Domènec que jo tenia que anar-me'n, però que ell es quedés allà (volia acompanyar-me), perquè tenia que aconseguir lloc.
El que no entenc es com es possible que un lloc d'inici de camí de Sant Jaume, com es Oviedo, només tingui un alberg per 7 pelegrins. Es incomprensible.

l'Ajuntament d'Oviedo
Finalment així ho hem fet. Allà mateix ens hem acomiadat, sentint certa pena. Ja dic, han sigut tres dies junts i ens ho hem passat molt be, xerrant, filmant i fent-nos fotos. Potser lo millor de tot es precisament això; el bon to, el agradable record d'haver-los conegut, el sopar la fabada, el compartir les dificultats de les pujades o el bany al riu.
Guardo molt bon record d'ells dos i m'agradaria tornar-los a veure en un altre moment. De fet, en Domènec em va dir que cada any vol fer una ruta d'aquestes, per lo que ves a saber si en algun altre moment, ens podem trucar o parlar via Internet i quedar. La veritat es que m'agradaria molt.
Jo portava ja un bitllet de tren des de Barcelona, per les 20,10 del vespre, però la meva intenció era agafar el de les 18,43, per, com deia abans, arribar a Lleó a temps de fer algunes fotografies pendents.
Abans de pujar al tren, vaig comprar-me begudes.
El tren, un Alvia, anava quasi buit. Em va agradar veure el camí que havia fet caminant. Vaig sentir certa tristesa, perquè m'hagués agradat molt seguir caminant, gaudir de la natura, compartir aquests moments màgics amb els italians o d'altres pelegrins, però també tenia ganes de tornar a casa, a besar a l'Elvira i abraçar-la. Es un sentiment doble necessari; la il·lusió per continuar, però al mateix temps les ganes, (moltes), de veure-la un altre cop a la meva estimada. Ens hem passat els dies trucant-nos i enviant-nos missatges, però només això no val, necessito veure-la i tenir-la al costat per ser realment feliç.
I aquest tren d'aquesta tarda, i després el de la nit, em portaria a ella, cosa que esperava amb moltes ganes.
A les 00,32, ja del dia 02 de Juny, he agafat el tren que em portaria a Barcelona.
Informació dels albergs d'aquesta ruta CAMÍ DEL SALVADOR:
A la Robla no hi ha alberg, però envien als pelegrins al poliesportiu.
Alberg de Buiza: Àngel, 679860372 i 987597031. arribant a Buiza, a ma dreta, al costat d'una font.
Alberg de Payares: Marisa, 645930092 i 987575566, al mig del poble, passada l'església.
Alberg Pola de Lena, Robert, 985492247 i merce, 646151164, al costat de l'estació del tren. Si està tancat, anar a la policia municipal.
Alberg de Mieres, Paulino, 669342945, situat a la població de La Peña. Diu que obre a partir de les 17,00 hores.
Alberg d'Oviedo, 665523426, cèntric. 7 places, obre a partir de les 19,00 hores.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada