24-03-2010
SEGUINT EL MEU CAMÍ DE SANT JAUME.
Només d’arribar a casa, després de fer alguna visita, l’Elvira i jo comencem a preparar la motxilla. Sempre em passa igual. La preparem, buscant posar només les coses imprescindibles, i després veiem que queda plena fins dalt. Com sempre. Mai sabré posar només lo realment important, per evitar que pesi més de lo estrictament necessari. I mira que n'és d'important el pes. D’entrada no et dones compte. Pot pesar 10 u 11 quilos i l’aixeques amb normalitat, quan fas aquella prova de veure quant pesa, però clar, després la portes penjada a les espatlles, comences a caminar i els quilòmetres es van acumulant i al final del dia, notes que et fan mal, que no les pots bellugar.
Miro els horaris del trens de rodalies. He d’agafar el de les 19,30 com a màxim, per arribar be de temps. Darrerament, m’agrada més arribar amb el temps just, perquè sinó, les esperes se'm fan eternes.
Quan arriba l’hora, els meus estimats Elvira i Gerard, m’acompanyen fins a l’estació de Viladecans, on em compro una T-10. El tren arriba puntual.
Arribo a l’estació de Sants a les 19,50 i a aquella hora, ja s’ha format la cua prèvia a l’accés a la via 5, on ja està aturat el tren hotel que em portarà a Astorga. Aleshores penso, potser que no t’ho prenguis amb tanta calma al arribar a les estacions, perquè si hagués tingut algun problema de retard, hagués pogut perdre el tren, o si més no, arribar amb el temps massa just.
Quan vaig treure els primers bitllets, amb sortida el dia 26, vaig poder reservar el seient individual, però quan vaig canviar, per sortir avui dia 24, per poder estar a Les Cases per passar la Setmana Santa, amb l’Elvira i el Gerard, i celebrar amb ells el 18è aniversari del noi, en aquest cas la reserva la van fer els de RENFE directament, i m’han donat finestra, però en un seient compartit amb un altre passatger. No obstant, aquests seients son tant amples, que no ens molestem l’un a l’altre. Potser la inevitable necessitat de sortir del seient, que l'has de molestar per passar.

En aquest tren cuiden be al passatger de butaca; antifaç per evitar la llum per si vols dormir, taps per les orelles, manta, aigua, equip d'higiene bucal.
Al poc de sortir, a les 20,20 h previstes, el tren ja assoleix els 200 quilòmetres a la hora.
De seguida em menjo l’entrepà que m’ha preparat l’Elvira i em preparo per passar una nit llarga, amb aquell run-run típic de la marxa del tren.