Novena etapa

02-05-08, església a Belorado

02-05-2008

Novena etapa, Belorado - Atapuerca, 31 quilòmetres, 4,40 quilòmetres/hora.
Aquesta nit he dormit molt be, perquè la gent que estava a la meva habitació, no han roncat quasi res.
Després de prendre l'esmorzar, pagat quan vaig arribar ahir, sobre les 07,30 del mati, m'he posat en marxa.
La cura que em vaig fer als peus, m'ha anat molt be, perquè he caminat sense cap problema durant tot el dia. Sentia un petit dolor, però molt suportable.

l'església de Villafranca

A les 10,00 del mati ja estava a Vilafranca.
 M'he aturat a un bar de la carretera, abans de la pujada a Montes de Oca, per agafar forces. Es com si avui hagués esmorzat dues vegades, però es que es aquest bar fan uns entrepans molt bons. Me'n he menjat un de truita de patates.
Amb l'estomac ple, he començat el camí del monestir de San Juan de Ortega.

St. Juan de Ortega

A l'arribar a Espinosa m'ha passat una cosa molt curiosa. Seguint la meva costum, cada vegada que arribo a un poble, substitueixo l'aigua de les ampolles, per portar-ne sempre de fresca i nova. Per tant, al arribar a aquest poble, he fet el mateix, he llençat l'aigua que portava i les he omplert de nova, i aleshores, quan marxava, una senyora m'ha avisat que aquella aigua no era potable, amb lo que he tingut que llançar-la. Llàstima que cap cartell ho anunciava. Sort que aviat he arribat a Vilafranca i les omplert de nou.
Només sortir del bar on he esmorzat, s'inicia una pujada bastant forta. L'altre vegada, per aquest camí em vaig perdre i vaig haver de tornar enrere. Aquest cop, no m'ha passat. Després d'una bona estona pujant, la cosa ja s'estabilitza i el camí es fa més planer.

els boscos per els voltants de St. Juan de Ortega

He deixat enrere una dona catalana, molt xerraire i pesada, que, no se com, després me l'he trobat a les portes de l'alberg, no se com m'ha pogut avançar. Aniria en cotxe?.

Sobre les 12,00 he arribat al monestir de San Juan de Ortega. Aquesta vegada l'he pogut visitar (l'altre cop estava tancat). Es molt auster. Entrant, a l'esquerra, està el sepulcre del seu fundador. Dins del monestir feia molt de fred, molt més que a fora.

sepulcre de St. Juan de Ortega

En aquest lloc també hi ha un alberg, però estava tancat, perquè s'havia mort el mossèn encarregat de portar-lo. A les guies, figura com no recomanable pel seu mal estat de conservació. També parlen molt be de les seves sopes d'all.

Tot seguit he continuat el meu camí i quan estava a la vora d'un poble que es diu Agés, he trucat a l'alberg d'Atapuerca, on m'han dit que hi havia lloc, i cap enllà que he enfilat. He arribat sobre les 14,15.

l'alberg d'Atapuerca

Com sempre, la mateixa rutina; he desplegat les coses sobre la meva llitera i m'he anat a donar una bona dutxa. En aquest lloc, les dutxes son per homes i dones, indistintament. Has d'anar-hi vestit i dins la dutxa pots posar la roba en uns penjadors que estan al darrera de la porta, i a continuació, passar una cortina de plàstic perquè no es mulli. Es a dir, et dutxes amb la roba neta amb tu, dins la dutxa, protegida amb un plàstic.
Després, he rentat la tovallola, la samarreta i el polar, perquè era aviat i feia bon sol. Fins i tot m'he estat una estona a la terrassa, prenent el sol.

prenent el sol a l'alberg

També m'he fet una “reparació” als peus i m'he acabat el menjar que portava.
Aleshores, ja segur d'on era i el que em faltava per Burgos, es quan he decidit avançar el viatge de tornada. L'he demanat a l'Elvira que em fes la gestió des del meu ordinador, però no podia, així que m'he anat a la oficina de informació arqueològica, d'Atapuerca, i allà, des d'un ordinador, he fet el canvi de tren, en lloc de tornar el dia 4 tornaré el dia 3. RENFE m'ha enviat una confirmació al meu correu (també al mòbil), i aleshores els he demanat als de la oficina que em deixessin connectar-me des d'un ordinador on pogués imprimir el bitllet, gestió imprescindible per poder agafar el tren. M'han deixat i he pogut imprimir la documentació que necessitava, Després d'aquesta gestió amb el tema del bitllet de tren, encara m'he estat una bona estona connectat a Internet, ja que allà, la connexió era gratuïta.
Sobre les 20,00 hores, quan ja tenia una mica de gana, m'he anat a sopar, i per celebrar la proximitat de la tornada, m'he anat a un restaurant on he sopat de conya. Un vertader luxe.
Al tornar a l'alberg, ja m'he posat a dormir directament.