Cinquena etapa

07-12-07, Lorca - Los Arcos

07-12-2007

Cinquena etapa, Lorca – Los Arcos, 31 quilòmetres, mitja de 4,20 qm/h.
A les 07,30 del mati ja estava al carrer. Sense prendre'm un cafè, i això que la nit anterior, la dona del alberg ens havia dit que deixaria cafè fet, però del cafè, res de res.
L'amo del alberg m'havia dit que a LOS ARCOS, anés al alberg casa de Àustria, que ell coneixia el propietari, però potser entre la nit anterior i el mati, els he trucat 10 vegades sense obtenir resposta, així que sobre les 08,15 h., vaig començar a trucar un altre cop. Com que el Casa d'Àustria seguia sense contestar, vaig trucar els altres. El primer, nomenat Casa Romero, em van dir que estava tancat, i que no sabien si els altres estaven oberts (quina mala llet, no?); el segon, Casa Alberdi, em van contestar malament, preguntant-me si aquelles eren hores de trucar. Em vaig quedar de pedra, ja que eren les 08,15 i aquell un establiment públic, tampoc era tant estrany trucar a les 08,15. em vaig emprenyar. Li vaig dir que si no li agradava la meva trucada, em buscaria un altre lloc.
Així que vaig parlar amb la meva estimada l'Elvira, i li vaig demanar si podia reservar-me al hostal Mònaco, a LOS ARCOS, pels problemes que tenia amb els albergs. Finalment, em va reservar a un altre hostal, perquè el Mònaco estava tancat.

pont a Villatuerta

A VILLATUERTA vaig esmorzar, justament al mateix lloc que ho havia fet la vegada anterior.
Després d'esmorzar, vaig seguir, fins a arribar a ESTELLA, un poble molt monumental, m'agraden molt els seus edificis monumentals i les seves esglésies. L'altre vegada vaig dormir aquí i vaig fer moltes fotografies.

Estella, església St. Sepulcro

Passat ESTELLA, s'arriba a AYEGUI, que es un poble que està tant a la vora de ESTELLA, que sembla un barri. El més important d'aquest poble es el Monestir de IRACHE, i unes bodegues del mateix nom, que son molt famoses entre els pelegrins, perquè tenen una font amb dues boques; una per aigua, i un altre per vi. Com es tradició, vaig veure una mica de vi i vaig omplir les cantimplores d'aigua.

Monestir de Irache

Després de deixar enrere VILLAMAYOR DE MONJARDIN, vaig passar per una font medieval, molt curiosa. Quan estàs al costat mateix, veus que hi ha unes escales que baixen, i que al fons del tot hi ha aigua i una font d'on en surt més.
En aquests moments ja començava a tenir gana i vaig tenir la sort de trobar un lloc amb una font, on vaig poder menjar-me el dinar que portava de les compres del dia anterior.

Font, al costat de Villamayor

Aquests darrer tros de camí fins a LOS ARCOS, es fa molt pesat. Jo no tenia pressa, perquè l'Elvira m'havia dit que al hotel no tindria la habitació buida fins les 17,00 h., però tampoc es tractava d'endarrerir l'arribada, perquè es cel estava ennuvolat i podria ploure en qualsevol moment.

amb tanta senyal, no hi ha pèrdua

A les 16,00 vaig arribar a LOS ARCOS, i de seguida vaig trobar l'hostal. Em va agradar, perquè el propietari es basc dels bons, amb cartells i adhesius de temes independentistes, amb el diari GARA, etc., es a dir, dels meus.
Després que em donessin la habitació, vaig dutxar-me i vaig instal·lar-me tranquil·lament, repartint les coses de la motxilla per posar-les en ordre més tard.
A les 20,00 vaig anar a la missa a l'església de Sta. Maria, una passada, molt rica, molt ornamentada. Vaig veure com la gent, dones principalment, es confessen pràcticament davant de tothom, a un confessionari al costat mateix dels fidels, sense cap problema.
El mossèn va parlar, lògicament per les dades, de la festivitat de la Immaculada Concepció, es a dir, el Sant de la Conxi.
Després de la missa, vaig anar a sopar a un restaurant que ja li havia posat l'ull. El menú fou una mica car, però el menjar molt bo. De primer vaig sopar una amanida amb llagostins, i de segons corder al forn. (aquell diria, "soc pelegrí, però no tonto". En fi, es broma.

el restaurant on vaig sopar

Després de sopar, plovia una mica i va refrescar de debò. Sort que a la habitació, tenia bona calefacció.