08-04-2009
Em desperto sobre les 6,30 del mati, (es a dir, al final sí que em dormo). La nit anterior, abans de posar-me a dormir, vaig guardar les coses a la motxilla, per no perdre temps l’endemà, ja que baixo a Tarragona, es a dir, en una estació on el tren s’atura només 1 o 2 minuts, així que val la pena tenir-ho tot preparat. Però com que em desperto aviat, intento dutxar-me (entra en el preu, o sigui que millor utilitzar un servei que has pagat), però no puc. Quan estic ja preparat per entrar-hi, veig que, primer, cau un xorro molt petit d’aigua, segon, surt freda i tercer, se’n va la llum, o sigui que no veig res. Total, fora dutxa. Em rento una mica la cara i em dono per satisfet.
El tren arriba sobre les 07,00 a Reus i s’està una bona estona a l’estació, perquè l’hora prevista d’arribada a Tarragona es a les 07,32 i les dues poblacions estan molt a la vora una de l’altre.
Finalment, i també de forma puntual (hauré de canviar la meva opinió sobre els retards de Renfe), el tren arriba a Tarragona.
Em prenc una fantasmada i li pregunto al responsable del vagó si viatjant en gran classe, habitació individual, puc portar-me la bicicleta sense desmuntar, (es obligatori portar-les dins d’una caixa), i em diu que no, que potser en alguna estació no em dirien res i en alguna altre m’obligarien a guardar-la. I dic lo de fantasmada, perquè lo més normal del mon es que no se’m passi per el cap tornar a viatjar en aquesta classe, ni fer el camí en bicicleta.
Arribo a l’estació i demano un bitllet per el primer tren que s’atura a Vinaròs. Surt dintre d’una hora i val 20,00 euros. Segueixo emprenyant-me amb els preus dels bitllets del tren. Em pregunto, si Tarragona – Vinaròs, en classe turista, val 20 euros, què val el trajecte Barcelona – Màlaga, que es el destí del tren? Em diu l'home de la taquilla que si vull hi ha un altre tren més econòmic, però que surt dues hores més tard. Li dic que no, total, ja estem posats a gastar en bitllets de tren.
En fi. Abans d’agafar-lo, em prenc un cafè amb llet, una taronjada i una pasta al bar, per reposar forces. A les 08,45 agafo el tren, i a les 09,50 arribo a Vinaròs, on l’Elvira ja m’està esperant a l’andana, la meva estimada, sempre al meu costat.
I aquí acaba aquesta breu etapa. Ara, a somiar i a preparar la propera.