Divuitena etapa
05-12-09, l'ermita ECCE HOMO,sortint d'Astorga
05-12-2009,
Divuitena etapa. ASTORGA – STA. CATALINA SOMOZA, 9,50 QUILÒMETRES.
a les 08,30 he baixat a esmorzar i l'he comentat al cambrer la meva idea de quedar-me a l'habitació al menys fins les 18,00 o 19,00 hores, per l'horari del tren. Ara es un temps de fred i pluja, i estar-me tot el dia donant voltes per Astorga, esperant l'hora de la sortida del tren , no em feia gens ni mica d'il·lusió. M'ha dit que ho veia difícil, perquè es cap de setmana llarg (per lo del pont de la constitució), per lo que potser la mestressa no n'estaria d'acord. Aleshores l'he preguntat si tenien la habitació lliure, o reservada i m'ha dit que lliure, per lo que l'he dit que val, si la mestressa no em deixa quedar-me fins les 19,00, li llogo l'habitació sencera, per tot el dia. Val 35 euros, però mira, m'estimo més pagar-ho i disposar d'ella fins les 23,00 hores, com així he fet.
Després d'esmorzar, m'he anat cap a Santa Catalina de Somoza, a entregar el regal de la Maria i el Víctor al Rubén, de l'alberg del poble.
Com que només son 19 quilòmetres, (entre anada i tornada), he decidit anar-hi caminant. En principi pensava en fer-ho taxi, però al veure que no plovia, m'he decidit a fer un altre etapa del camí. Així, quan torni, ho faré des de Sta. Catalina.
Sortint d'Astorga, (09,05 h), he passat per la Catedral i el Palau Episcopal, aquest últim d'Antoni Gaudí, fent unes quantes fotografies.
A les 10,35 he arribat a l'alberg St. Blas, de Sta. Catalina. ( mitja de 6,33 quilòmetres a la hora). Allà he demanat per en Rubén i l'he entregat el regal. S'ha posat molt content i m'ha convidat a un refresc.
El dinar molt bo, però dues coses; en primer lloc, m'ha semblat que posaven bastant menys quantitat que en el restaurant Juan Luis, on havia anat en l'anterior camí de St. Jaume, a l'any 2006, i també m'ha semblat un abús el preu del vi. He demanat vi per veure, i m'ha costat 9,50 euros l'ampolla. Crec que un abús, perquè, lògicament, al menys jo, no em veuré una ampolla sencera. Tampoc ha sigut un gran vi, la veritat. En fi.
Després ja no he sortit de l'habitació en tota la tarda. He dormit una mica, m'he tornat a dutxar i he estat veient la televisió tota la tarda (un bon programa sobre la cantant KARINA, un dels amors platònics de joventut del Josep).
A l'hora de sopar, com que a l'hotel no fan entrepans, m'he anat a menjar-me una tapa de gambes a l'allet.
He tornat a l'habitació i he estat veient la primera part del partit de futbol entre el Barça i el Corunya (hem guanyat) i sobre les 23,00 m'he anat tranquil·lament cap a l'estació, a esperar el tren, el qual ha arribat a les 23,47, una mica més tard de l'hora prevista (23,39).
En fi, un altre experiència. Com deia l'Elvira, sembla que aquesta part del camí està gafada (parada per setmana santa, quan volia anar des de Sahagun fins a Oviedo, per unes butllofes que em van sortir als peus, i ara aquest tema ). No passa res. De la mateixa manera que després vaig continuar cap a Oviedo, i que potser ha sigut, no se el motiu, el millor tros que he fet, potser fer-la amb els italians em va agradar molt, i el paisatge, etc., ara també continuaré, un altre dia, seguint des de Sta. Catalina de Somoza, cap a Santiago. I clar, la familia es lo primer i quan s'ha d'estar, s'ha d'estar, sense problemes.
Es pot veure aquest video:
http://www.youtube.com/watch?v=-sAqsyVVABI
a les 08,30 he baixat a esmorzar i l'he comentat al cambrer la meva idea de quedar-me a l'habitació al menys fins les 18,00 o 19,00 hores, per l'horari del tren. Ara es un temps de fred i pluja, i estar-me tot el dia donant voltes per Astorga, esperant l'hora de la sortida del tren , no em feia gens ni mica d'il·lusió. M'ha dit que ho veia difícil, perquè es cap de setmana llarg (per lo del pont de la constitució), per lo que potser la mestressa no n'estaria d'acord. Aleshores l'he preguntat si tenien la habitació lliure, o reservada i m'ha dit que lliure, per lo que l'he dit que val, si la mestressa no em deixa quedar-me fins les 19,00, li llogo l'habitació sencera, per tot el dia. Val 35 euros, però mira, m'estimo més pagar-ho i disposar d'ella fins les 23,00 hores, com així he fet.
Després d'esmorzar, m'he anat cap a Santa Catalina de Somoza, a entregar el regal de la Maria i el Víctor al Rubén, de l'alberg del poble.
Com que només son 19 quilòmetres, (entre anada i tornada), he decidit anar-hi caminant. En principi pensava en fer-ho taxi, però al veure que no plovia, m'he decidit a fer un altre etapa del camí. Així, quan torni, ho faré des de Sta. Catalina.
Sortint d'Astorga, (09,05 h), he passat per la Catedral i el Palau Episcopal, aquest últim d'Antoni Gaudí, fent unes quantes fotografies.
aquí un català fa negoci
Seguidament ja he agafat el camí cap a Sta. Catalina. Son uns 9,5 quilòmetres que he fet en molt poc temps, ja que clar, caminava sense la motxilla i anava molt be. Ja no em feien mal les cames de l'esforç d'ahir.A les 10,35 he arribat a l'alberg St. Blas, de Sta. Catalina. ( mitja de 6,33 quilòmetres a la hora). Allà he demanat per en Rubén i l'he entregat el regal. S'ha posat molt content i m'ha convidat a un refresc.
no hi ha pèrdua
Sobre les 10,55 he agafat el camí de tornada, cap a Astorga. Per el camí, m'he creuat amb alguns pelegrins. Fins i tot, una parella, pensant-se que era d'aquelles contrades, m'ha preguntat si anaven be per Sta. Catalina. M'ha fet certa enveja no haver continuat. Però entenc que en aquests moments, es millor estar a casa, amb els meus.
Sta. Catalina de Somoza
A les 12,45 he arribat a l'hotel (mitja més tranquil·la, de 5,30 quilòmetres a la hora), ja que he fet més fotos.
Quan he arribat a l'hotel, he pagat l'habitació, i he pujat una estona, fins les 13,45, hora prevista per el dinar, ja que m'he apuntat al cocido maragato, plat típic de la zona, molt bo. Ja l'havia menjat en l'anterior viatge. Abans de dinar, he sortit a comprar uns records culinaris per casa (embotits).El dinar molt bo, però dues coses; en primer lloc, m'ha semblat que posaven bastant menys quantitat que en el restaurant Juan Luis, on havia anat en l'anterior camí de St. Jaume, a l'any 2006, i també m'ha semblat un abús el preu del vi. He demanat vi per veure, i m'ha costat 9,50 euros l'ampolla. Crec que un abús, perquè, lògicament, al menys jo, no em veuré una ampolla sencera. Tampoc ha sigut un gran vi, la veritat. En fi.
Després ja no he sortit de l'habitació en tota la tarda. He dormit una mica, m'he tornat a dutxar i he estat veient la televisió tota la tarda (un bon programa sobre la cantant KARINA, un dels amors platònics de joventut del Josep).
A l'hora de sopar, com que a l'hotel no fan entrepans, m'he anat a menjar-me una tapa de gambes a l'allet.
He tornat a l'habitació i he estat veient la primera part del partit de futbol entre el Barça i el Corunya (hem guanyat) i sobre les 23,00 m'he anat tranquil·lament cap a l'estació, a esperar el tren, el qual ha arribat a les 23,47, una mica més tard de l'hora prevista (23,39).
En fi, un altre experiència. Com deia l'Elvira, sembla que aquesta part del camí està gafada (parada per setmana santa, quan volia anar des de Sahagun fins a Oviedo, per unes butllofes que em van sortir als peus, i ara aquest tema ). No passa res. De la mateixa manera que després vaig continuar cap a Oviedo, i que potser ha sigut, no se el motiu, el millor tros que he fet, potser fer-la amb els italians em va agradar molt, i el paisatge, etc., ara també continuaré, un altre dia, seguint des de Sta. Catalina de Somoza, cap a Santiago. I clar, la familia es lo primer i quan s'ha d'estar, s'ha d'estar, sense problemes.
Es pot veure aquest video:
http://www.youtube.com/watch?v=-sAqsyVVABI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada