Vuitena etapa,

01-05-08, Azofra - Belorado

01-05-2008

Vuitena etapa, Azofra - Belorado, 38 quilòmetres, 4,2 quilòmetres/hora.
M'he aixecat a les 05,00 del mati.

El veí, com dic, roncant be tota la nit, per lo que a primera hora del mati no m'ha importat res despertar-lo amb el meu soroll.
Abans de sortir, m'he curat els peus. M'he posat vaselina i uns pegats, per intentar que aguantessin. Al mateix alberg tenen una màquina de cafè, per lo que no m'he esperat que obrissin el bar del poble. Allà mateix m'he pres un tallat, i a més, més econòmic.

Catedral de Sto. Domingo de la Calzada

Avui el temps molt millor que ahir, sense tant d'aire ni fred. Sobre les 10,00 he arribat a STO. DOMINGO DE LA CALZADA, just en el moment en que celebraven la festa del Pa del Sant. Les noies del poble, vestides amb vestits típics, porten uns cabassos amb pans. La gent que les acompanya, pares, familiars, amics i veïns, principalment, molt ven vestits.

ofrena a Sto. Domingo

Davant de la comitiva, m'he assegut a un banc, disposat a esmorzar. M'he menjat una llauna de tonyina que em va posar l'Elvira, amb unes barretes de pa. Per postres, una taronja.
Amb l'estomac ple, he continuat el meu camí, seguint amb la mateixa intenció que ahir, es a dir, avançar el màxim possible.
Una anècdota del dia es que he estat caminant durant unes hores al costat d'un grup de 15 coreans. Els he anat avançant. Es veien molt cansats, no se fins on volen anar, però no els veia amb forces per arribar a Santiago, sincerament.
He dinat a un restaurant de carretera d'un poble que es diu Castildelgado. He dinat paella i carn de corder guisada.

Al fons, Redecilla

Durant el dia, l'Elvira m'ha ajudat buscant-me el millor alberg, i havíem decidit que passaria la nit a l'alberg de Villamayor, la població on ella i el Gerard, quan vam passar per aquí la primera vegada, es van quedar, mentre jo vaig anar a buscar el cotxe a Belorado. Però mira, m'he animat i he continuat, fins a Belorado. He fet una bona quilometrada, però es que m'he trobat molt be dels peus. De fet només m'ha passat un pelegrí francès, que anava amb un aparell bastant especial. Portava com una carreta, d'aquestes que utilitzen els paletes, amb els mànecs més llargs de lo normal, agafada als malucs per els extrems dels mànecs, amb la motxilla situada dintre, com si fos la càrrega de la carreta. Es a dir, tot el pes el desplaçava a través dels malucs, per tant, sense pes a les espatlles. He trobat que era un invent prou original.

aquí es veu aquest pelegri, amb una mena de carretó, agafat als melucs, amb la motxilla dintre

Sobre les 17,00 he arribat al alberg. Pel camí n'havia trucat un altre, però em feien tant mal els peus, que quan he vist aquest, ja m'he quedat. Es un alberg que et proposa diversos preus, segons el número de pelegrins que comparteixen habitació; 18 pelegrins, 5 euros. 7 pelegrins, 7 euros; 5 pelegrins, 8 euros. Jo he escollit els 7 pelegrins, 7 euros, pensant que potser amb menys gent, menys possibilitats que ronquin com ahir.
Com el dia anterior, lo primer de tot ha sigut fer les “feines” de casa; dutxar-me i rentar la roba.
No he sortit de l'alberg en tota la tarda, perquè Belorado estava uns 300 metres, i la veritat, no tenia ganes de caminar més. M'he estat una estona a bar, connectat a Internet.

vaig dormir en aquest alberg, a Belor

Després, com que em feien mal els peus, m'he posat a curar-los. Amb l'agulla que portava, m'he punxat la butllofa i després l'he desinfectat. Lo important es procurar evitar que les butllofes t'espatllin la caminada.
A última hora, he anat a menjar-me un entrepà. Notava una mica de fred, i per evitar refredats, he volgut sopar aviat i posar-me a dormir també ben aviat.
Abans de posar-me a dormir, he parlat amb la mama. Està molt desanimada, perquè veu que no pot caminar i això la desanima.