Vinticinquena etapa

22-06-10 SÀRRIA – PORTOMARIN, 23,00 QUILÒMETRES

M'he aixecat dels primers, a les 06,40 ja estava dempeus. Abans de sortir, al mateix bar de l'alberg, m'he pres el corresponent esmorzar de tallat, torrada i suc de taronja. Es necessari començar a caminar amb alguna cosa a l'estómac.

aquest es l'escut de Sàrria

El dia ha matinat amb força boira. La sortida de Sàrria es molt agradable. Es travessen uns boscos preciosos, molt plens i espesos, on segons el moment, semblava que encara no havia matinat.

Sortint de Sàrria, de seguida es passa per el costat d'aquest arbre, el qual també vaig fotografiar la primera vegada:

El cartell demana als caminants que el respectin. Es que es tot un símbol , es veu que es antiquíssim.

La boira poc a poc va anant desapareixent, i es va transformar en un altre dia assolellat. En aquests dies, caminar a partir de les 13,00 hores, es un suplici, perquè el sol s'intensifica al llarg del dia, i pateixes una forta calor. I aquesta calor, lògicament, et provoca molta sed.

En l'alberg de Lavandeira, em va passar un altre cosa curiosa; tenia gana, així que vaig pensar en descansar aquí. D'entre les coses que podia escollir per menjar, que al cap seria el meu dinar, vaig escollir una truita a la francesa. Aleshores la senyora em va pregunta, “el vol en entrepà o al plat”? I li vaig dir que al plat, perquè havia vist com eren els entrepans que feien, massa grans i tampoc tenia tanta gana. Aleshores en va avisar, que el preu de l'entrepà de truita eren de 2,80 euros, i que el d'una truita a la francesa també eren 2,80 euros. I que si amb la truita, volia pa, m'incrementaria el preu en 0,80 euros. Es a dir, l'entrepà valia 2,80 i el mateix, però en plat, 3,60 euros. Li vaig dir, “home, no ho entenc, potser es que la truita de l'entrepà es més petita que la del plat? I em va dir que no, que eren iguals.

No vaig voler entrar en discussió; li vaig dir, val, senyora, faci'm un entrepà de truita a la francesa, i quan me'l va portar, vaig treure la truita de dins el pa, el vaig posar al plat, li vaig demanar una forquilla, vaig utilitzar una mínima part del pa, i en vaig pagar 2,80. Mira que son rebuscats, aquesta gent!!.

això es diu una corredoira

la continuació cap a Portomarin fou molt tranquila. Tenia por que se'm repetís el dolor al costat, però no. El que si vaig fer des de primera hora, després d'haver llegit el prospecte, fou prendre'm 2 pastilles en lloc d'una. El prospecte et marca un màxim 10 al dia,i jo vaig anar prenent unes 6, per evitar nous dolors.

al fons, Portomarin

Sobre les 13,00 he arribat a Portomarin. Abans d'entrar-hi, s'ha de travessar un pont molt llarg, sobre el riu Miño. En aquesta zona hi ha el pantà de Belesar i submergit, està l'antic poble de Portomarin. Quan van decidir construir aquest pantà en aquesta zona, van crear el nou poble dalt d'un turó, on està ara, i van desmuntar, pedra per pedra l'església, per fer-la novament al nou emplaçament.

L'alberg de Portomarin es diu Alberg Ferramenteiro, i està situat davant mateix del pantà i del riu. Te una vista preciosa d'aquesta zona.

vista des de l'alberg

Aquí vaig comprovar el que es la massificació al camí. Fins a Sàrria, els pelegrins érem molts, però val, sense exagerar. Però en aquest alberg, que te molta capacitat, estava pràcticament ple de gom a gom. Hi havien grups de nois i noies joves, que justament portaven una etapa (havien començat a Sàrria, just per la compostela), i que potser eren 70 o 80, només ells, a més, durant la tarda i ja ven entrada la nit, encara anava arribant gent. Ja dic, una autèntica invasió.

Per la meva banda, vaig fer la rutina habitual; dutxa, (plàcida, llarga, fresca, renovadora, relaxant, ) i bugada, que, de moment seguint la normativa del primer dia, em permetia continuar amb la mateixa roba.

Després de la dutxa i de penjar la roba mullada al sol, me'n vaig anar al centre del poble, a buscar un caixer, perquè anava just de diners.

l'església de Portomarin

També vaig entrar a un super, a comprar-me una mica de fruita i me'n vaig anar a menjar-la a un parc amb molta ombra, assegut tranquil·lament a un banc. Allà vam coincidir amb alguns altres pelegrins i vam estar xerrant una bona estona de les nostres experiències, de les butllofes i de la massificació que s'estava produint als albergs. Abans de tornar, vaig entrar a visitar l'església. També a una botiga, a comprar-me un talla ungles.

Ja dins l'alberg, vaig connectar-me a Internet, per passar l'estona, però també per enviar-me correus amb apunts sobre el camí que estava fent, per no haver d'anar escrivint en una llibreta. D'aquesta manera, també em permetia coincidir amb l'Elvira i xerrar una estona amb ella. Quin invent aquest de Internet i del messenger, que pots escriure't amb tothom, estiguis a la distància que estiguis.

Després vaig tornar a sortir per anar a sopar. Vaig menjar-me un altre ració de pop, mentre veia la primera part d'un partit del mundial.

Al tornar a l'alberg, i fins l'hora de posar-nos a dormir, vaig estar a la sala, veient la segona part del partit de futbol.

Aquesta vegada em va costar molt dormir, perquè justament van coincidir uns quants roncadors per els voltants. Fins i tot una dona es va aixecar i en va despertar a un, avisant-lo de que roncava. L'home es va disculpar, però li va dir que no en podia fer res.

M'anava molt be escoltar música amb el mp4, esperant l'hora d'adormir-me.